Ei!Aquí torno a ser de nou amb una altra "afoto" de l'excel·lent exposició floral de la ciutat de Girona d'enguany. Aquesta pertany a la mostra que fins demà es pot veure al pati de l'edifici del rectorat de la UdG a Les Àligues. Com sempre, espero que us agradi ;-)
Bon diaaa! Aquesta foto no sé pas què té, però em sembla preciosa. Deu ser pels colors, pel primer pla de les flors blanques amb tants detalls per observar... no ho sé jeje.
ResponEliminaSé què vols dir amb lo del blog, jo només rebo comentaris d'una persona en el meu, i sempre fa il·lusió que algú s'interessi per una cosa que t'interessa i et motiva a tu! A més, si tens talent.. ;)
Ja m'imagino que no mossegues, però aquí on em veus (llegeixes, més ben dit) sóc molt tímida jeje. Només et diré que jo també solc parlar amb els conductors de busos, i a vegades t'he vist parlant amb l'Eva o la Vanesa. Potser em reconeixeràs, o t'imaginaràs qui sóc si ens creuem de nou. No t'espantis si et saludo! :P
Hola!!! Veig que el misteri continua...de la forma més misteriosa possible...m'encanta! :-D No cal dir que en més d'una ocasió he pensat que potser et confonies de "jo", però noia, has filat prim, molt prim...com dèien fa uns anys, en cert espai televisiu..."Petrimisteri, Petriemoció!" Sé que no és la cita més intel·lectual que un pot esperar, però no per això és menys certa ;-)
ResponEliminaI també et dic, mig a mode de disculpa, que si bé és cert que en més d'una i dues ocasions he donat una ullada al teu blog, la poesia no és un dels meus forts, i des que em van fer aprendre una poesia d'una vaca a l'institut, que més aviat he perdut quasi bé tot del poc interès que hi tenia. M'agrada escriure (com pots veure, sóc Mr. Totxo), però sóc de prosa, que és més senzilla.
Doncs res, com sempre un plaer tenir-te per aqui, i seguirem a l'expectativa. Reconec que si no conec/reconec algú puc ser una mica fred, però a la que estableixo la relació, aleshores si que no mossego :D