Ocells d'acer que els cels recorren

Hola!

Després d'uns dies sens publicar res, avui he anat a l'aeroport de Girona Costa Brava a fer unes quantes fotos a aquestes bèsties d'acer, plàstic i més acer que s'enlairen a cada moment per fer les distancies més curtes. Tot i no tenir-les totes, la jornada m'ha resultat profitosa i amb moltes ganes de repetir.

A les fotos podem veure, primer, una imatge de paisatge típica meva, amb aquest temps de bonança que correspon al juliol (capti's la ironia), corresponent a la zona de pistes de l'aeroport. La segona, un avió irlandès de Ryanair que aterra sobre la mullada pista del camp d'aviació, sota l'atenta mirada d'un company de vol més biològic i lleuger.

Per cert, abans que se m'olvidi, no cal dir que l'entrada va dedicada òbviament...al spotter francès que ens ha acompanyat durant part de la nostra estada. I bé, clar, també a l'amiga Eva que ha proporcionat el medi de transport, molt important això (:D).

Com sempre, espero que us agradin ;-)

Sol gallec

Hoola!

Avui us en porto dues més, també passades per aigua (es nota que fa calor eh! només pensem en cosa fresca!), però a diferència de les anteriors, no només estan fetes força lluny de casa nostra sino que també ja fa un cert temps que les vaig fer. Hem de situar-nos a la Praia de Samil, a Vigo, a mitjans de juliol de 2009. Com que allà el sol es pon més tard que aqui, hi ha més oportunitats d'enganxar una posta de sol, però a aquestes dates de l'estiu parlem de quarts de deu de la nit.

Així doncs, us deixo aquest parell de captures a veure si us convencen. Ara amb la càmera bona podrien sortir millor, però és el que hi ha.

Apasiau!

Aigües passants

Uooola!

Noves fotos, avui ració triple! Aprofiteu-ho, és una oferta irrepetible!! Ara seriosament, avui us en deixo 3 perquè...bé, per mostrar-vos-les, però també perquè heu d'escollir d'entre la segona i la tercera, aviam quina és la vostra preferida.

Avui no us faré dir on creieu que les he fetes (vist l'èxit de la convocatòria anterior, on només 3 persones van respondre i, a més, ningú s'hi va acostar), però sí que us pregunto: "A quin lloc us recorden?" Aqui no hi ha resposta correcta, simplement és això, en quina part del globus terraqui us fan pensar.

Com sempre, espero que us agradin...i ja direu quelcom!

Marejada a l'Estany

Hooola!

Sóc aquí de nou per ensenyar-vos la meva última captura...bé, una de les últimes. Avui, per Banyoles, on feia una bona tramuntanada acompanyada de lleugera tormenta i gotes del tamany de barrils.

Cal dir que els difuminats superiors, on hi ha les fulles, no han sigut intencionats, però suposo que han sortit degut al fort vent del moment i el "llarg" temps d'exposició (0,6 segons).

Com sempre, espero que us agradi ;-)

Llums matinals

Bona nit!!!

Avui us proposo dues fotos que, espero, us agradin més que de costum. El matí ens ofereix estampes impressionants, si és que tenim valor per estar desperts a l'hora que ens les proposa. Amb una mica de perspicacia, se'n pot treure molt de profit.

La primera, que tenim a sobre, està feta voltants de les 6:40 del matí, a la cruïlla del C/Major amb Psg. Marquès de Camps a Salt (on hi ha el bar "L'Espelma"). La segona, està feta a quarts de vuit del matí a Llagostera, aprofitant que tenia un autobus que em fes el reflex.

Apa doncs, aqui us les deixo, i ja em direu alguna cosa (espero!)

Apa siau!!

On és? (05/2011)

Hola!

Avui us proposo una endivinalla. M'heu de dir on vaig fer aquesta foto, on es poden veure uns aiguamolls, o quelcom que ho sembla. A veure què tal...

Girona, Temps de Flors - 2011 (II)

Ei!

Aquí torno a ser de nou amb una altra "afoto" de l'excel·lent exposició floral de la ciutat de Girona d'enguany. Aquesta pertany a la mostra que fins demà es pot veure al pati de l'edifici del rectorat de la UdG a Les Àligues. Com sempre, espero que us agradi ;-)

Girona, temps de flors - 2011 ( I )

Hola!

Com sabreu, aquesta setmana se celebra la 56ena edició del "Girona, Temps de Flors", una exposició que a través de més d'un centenar d'espais mostra treballs florals de diverses disciplines, però que en conjunt és un gaudi per la vista. I és clar, allà no hi podia faltar jo, a veure quines fotos hi podia fer.

I aquesta n'és una, una d'unes quantes que vull penjar. Presa a la Pujada de Sant Domènec, gegant tapís de gespa amb precioses floretes (ni idea de quines són).

Vull dedicar aquesta fotografia als amics Ruben i Eva, que em van acompanyar durant tota la tarda d'ahir i, per molt que els "xinxés", seguien diguent que si quan els hi deia si els hi agradava la foto (la que fos). Tot i que suposo que a aquesta li faltava aire (jajajajajajajajajaja).

Ja és primavera

Hoooola!!!

Un més i mig després del meu últim missatge, avui torno a ser aqui amb tots vosaltres per ensenyar-vos una altra de les meves fantàstiques fotografies (modèstia apart :-D). Aquesta la vaig fer ara farà dues setmanes per Girona, un dia de fort vent i cel solejat, que va fer que quedéssin les roselles i l'avena (és realment avena?) ben mogudes. I és que les roselles fan primavera...

Espero, com sempre, que us agradi ;-)

Amazònia?

Hola!

Aprofitant l'aiguada que està caient aquestes últimes hores he sortit a fer alguna foto a l'entorn del Ter i l'Onyar a veure què capturava.

No cal dir que els rius baixaven ben plens, i per mostra, una foto. Aquí podem veure el Ter, que ja ha recollit les aigües de l'Onyar al seu pas pel barri gironí de Pedret.

La imatge que ens deixa, però, almenys a mi em fa pensar en paratges a molts milers de quilòmetres, com ara l'Amazònia. Qui ho diria, però, que realment la foto està feta a pocs centenars de metres del centre de Girona.

El centre de la capital

Hola!

Feia temps que no deia res, però ja se sap, el temps obliga, i aprofitant que ara tinc uns minuts, us deixo un regalet. Amb la descripció, però, seré escuet ja que tampoc hi ha molt a dir.

La Plaça Catalunya de Barcelona, apart de ser el centre de la ciutat, és també un punt molt fotogènic d'on poden sortir moltes bones fotos. Un dels alicients són les fonts que allà hi ha, i que ara mostro, amb la llum ja escasejant el passat diumenge.

Espero que us agradi ;-)

Sol morint

Hola!

Feia dies que no em deixava caure per aquí, ho sé, però és que...bé, em feia pal :-D Avui us proposo una captura que no sé si us agradarà massa (per casa no ha agradat) però a mi m'encanta. De fet, el títol havia de ser "Sol naixent", però a les 6 de la tarda, el sol no neix, mor com a molt.

I perquè "sol naixent"? Doncs perquè veig aquesta foto i el primer que em vé al cap és el Japó, conegut també com el país del Sol Naixent. I perquè em vé al cap el Japó? Doncs per l'entramat de cables, torres elèctriques (típics de les fotos dels barris urbans d'aquest país), i perquè no sé, em fa pensar en els molinets* que posen a les sèries d'anime japoneses per passar d'una escena a una altra.

Bé, en qualsevol cas, la foto la vaig fer ja fa uns dies al parc on he fet alguna altra foto, com aquesta o aquesta, amb la subestació d'Endesa com a protagonista, juntament amb l'astre solar, d'aquesta foto.

Com sempre, espero que us agradi ;-)

A l'aigua

Hola!

Avui us deixo amb aquesta fresca imatge de la costa Barcelonina, amb algunes poblacions del Maresme de fons. També podem veure alguns velers que aprofitaven les ràfegues de vent per navegar pel mar, juntament amb alguns vaixells mercants o de turistes, com la "Golondrina" amb la que anava jo.

Contràriament al que es podria pensar, vaig fer la foto a mitjans de febrer, amb una fresqueta persistent, tot s'ha de dir.

La calma de l'estany

Hola!

Avui us obsequio amb una petita captura que vaig fer a l'Estany de Banyoles el passat més de setembre. Si hi ha quelcom més característic de l'Estany que la pròpia 'bassa' és...les barques que hi passejen els turistes. Per això em va extranyar de veure aquest catamarà ancorat a l'extrem sud del llac, clar que aquell dia per l'estany només hi navegàven els càiacs d'alguns esportistes que hi entrenaven. Bé doncs, aquí el teniu. Com sempre, espero que us agradi ;-)

Efectes nocturns

Hola!

Avui he estat jugant amb la càmera intentant capturar algun d'aquests preciosos efectes que es donen de nit, i aquí teniu els resultats...tirant amb ISO 200, 20 segons de captura i amb el diafragma tancat a F/10...potser hagués quedat millor amb el diafragma més tancat i menys temps d'exposició, però és el que hi ha :D Espero que us agradi!

Centre Europa...a tocar de casa

Hola!

Per molts de nosaltres, la primera imatge que ens ve al cap quan ens parlen de Centre Europa és el típic riu navegable i les barcasses característiques d'aquest tipus d'entorns. Però...no cal anar tant lluny per poder disfrutar d'aquesta imatge. Ben aprop de Catalunya, a la capital de la regió francesa de l'Aude, Narbonne, trobem el Canal de la Robine, que conecta el curs fluvial de l'Aude (sí, la regió pren el nom del riu) i el famós Canal du Midi, que juntament amb el curs de la Garona, permet connectar l'Atlàntic i el Mediterrani amb vaixell.

Així doncs, us deixo avui amb una de les moltes possibles imatges que ens ofereix aquest canal al seu pas per Narbonne, presa el passat 29 de desembre del darrer any. Espero que us agradi!

De nit al parc

Hola!

Avui us proposo una foto realitzada ahir mateix al parc situat al costat del col·legi Bell-lloc, cap als volts d'un quart de set de la tarda. Gossos, arbustos i arbres, edificis al fons...un petit refugi que ens serveix de descans de la nostra "quotidianeitat".

La soletat de l'alta velocitat

Hola!!

Sabent com sabeu que m'agrada aquest tipus de coses, no és d'extranyar que anés a donar un volt per la nova línia d'alta velocitat que uneix Figueres amb Perpinyà, a França. Els trens que la recórren són els francesos TGV de dos pisos (TGV Duplex), i en només 25 minuts connecten la capital de l'Alt Empordà amb la capital del Roselló.

Així doncs, la foto que avui us proposo és un treball fet amb Photofiltre, aplicant un filtre gaussià i un filtre de blanc i negre. Amb aquesta imatge us dessitjo, doncs, un bon any 2011.

Cel rogent, de nou

Avui toca de nou un cel ben rogent, capturat aquesta setmana (dimarts) a les vuit del matí, amb la silueta de la Facultat d'Econòmiques a la dreta i de la Biblioteca a la esquerra...què us sembla?

Un comiat com cal

Com molts ja sabeu, una de les meves grans aficions, apart de la fotografia, són els trens. Ahir, entre els ferroviaris i entre els aficionats a aquest mitjà de transport es va produïr una jornada plena d'emocions, donat que un dels trens més característics del país, el Catalan Talgo, ens va dir adéu.

Han sigut més de 41 anys de servei, des de l'1 de juliol de 1969, dia en que es va inaugurar el novedós TEE "Catalan Talgo", primer tren d'aquesta categoria a l'estat espanyol, que diariament unia la capital catalana amb Ginebra. Era sobretot un tren de luxe (només duia cotxes de primera classe), però que amb el temps i la desaparició del selecte grup de trens TEE (Trans Europe Express), va passar a ser la manera més ràpida en tren d'anar de Catalunya a França i Suïssa.

L'any 1994 va començar el decliu d'aquest fantàstic tren, retallant el seu recorregut fins a Montpellier, obligant als passatgers que anéssin més enllà a enllaçar amb un TGV que els duria fins a Ginebra. Així es va mantenir fins al seu final, ahir dia 18 de desembre de 2010. Avui s'inicia una nova etapa amb l'obertura de la línia d'alta velocitat transfronterera i l'inici dels serveis TGV Figueres - Paris.

Així doncs, aquest humil -ehem!!!- fotògraf ha decidit retre-li homenatge a aquest gran tren fent-li algunes fotos abans de la seva desaparició, i aquí les deixo. Espero que us agradin.

Sol reflexat als núvols

 Aquesta és l'estampa que em va acompanyar un matí de fa unes setmanes i que vaig voler inmortalitzar, amb un cel molt rojent i amb uns núvols que enteranyinaven el cel d'una forma molt curiosa.

Foto feta des de l'autobús urbà de la L4 a la cruïlla entre el Passeig d'Olot i l'Avinguda Sant Narcís a Girona el dia 12 de novembre poc abans de dos quarts de vuit del matí.

Incivisme al volant

Hola!

Avui no posaré cap foto maca de les meves, sino que el missatge d'avui és un post-denúncia, després d'haver viscut una tarda de bojos. Quan algú decideix que té ganes de tocar els pebrots, ho fa i bé, com l'incívic conductor del cotxe vermell que veiem a la primera foto, que ha decidit que el millor lloc per aparcar era allà, interferint el trànsit.

Suposo que no devia saber que els autobusos que giren en aquesta plaça no tenen encara la capacitat de fer-se grossos i petits a voluntat, però li deu haver sigut igual, perquè ha trigat quasi una hora en aparèixer.

Això sí, aquest energúmen no ha trigat en plorar al gruista per a que li tornés el cotxe. Mentrestant, tal i com es veu a la segona i tercera fotos, els altres autobusos que no han quedat massa atrapats han hagut de donar mitja volta com han pogut, obligant als passatgers a pujar a l'autobús fora de parada i en condicions pèssimes, obligant als conductors dels busos a passar una mala estona, saltant-se les normes vials per allà abaix (agafant la gent fora de parada, per exemple) i obligant als altres conductors a passar més temps del previst per arribar a casa a causa del caos que s'ha creat. Tot per estalviar-se un parell d'euros al pàrquing subterrani que hi ha a menys de 200 metres del lloc. Trist, molt trist.

Sempre Girona

Hola!

Avui torno amb una altra estampa típica de la capital gironina, i és que aquesta ciutat té mil i un punts estratègics per a prendre bones fotos. 

Si fa uns dies posava una foto de l'Onyar i les seves cases des del Pont de Pedra, avui toca des de la pasarel·la situada a la zona de La Copa, mirant en sentit contrari, i amb un fort contrallum que fa que es marqui més la forma dels edificis. 

La foto es va fer el passat dimarts 07/XII/2010 a quarts de deu del matí sota un cel mig ennuvolat però amb un sol ben fort.

Una rosella...?

Hola!

Jo, que de flors no en tinc ni remota idea, diria que això és una rosella, però bé, algú ja me'n farà cinc cèntims. Bé, aquí teniu aquesta preciositat de flor capturada a Llambilles al maig d'aquest any. La foto sembla una mica difuminada, i és així, gràcies a l'efecte Orton (en honor al fotògraf americà Michael Orton), efecte consistent a donar-li un parell de retocs concrets amb Photoshop. Més informació, aquí. 

Estampa gironina

Hola!

Avui us poso aquesta clàssica estampa (i per mala sort, una mica enfosquida pel sol que ja es ponia) de Girona, amb el riu Onyar, les conegudes i colorides Cases de l'Onyar darrere i, al fons, la Catedral.

Aquesta foto l'hi dedico a l'amic Xavier (sí, el mateix que vaig mentar ara fa alguns dies) perquè divendres va fer 26 anyets...i com que les pastetes que va portar eren molt bones, això és el mínim que puc fer per tornar-li el detall. 

Costa Brava da Morte

Hola!

La foto d'avui, feta el mateix dia que l'anterior, em recorda molt a la gallega Costa da Morte, amb els seus abruptes penya-segats, els perennes núvols i la mar una mica picada. El problema, però, és que es tracta de la gironina Costa Brava, concretament a Tossa de Mar. Potser per això ambdues costes són les meves preferides de la península ibèrica...

"Así, con la mirada perdida..."

Això és el que dèien en un anunci de TV, on la protagonista feia posar a una gavina a la platja. Més o menys és el que va passar en aquesta foto, on la gavina (espero que no la mateixa ;-) ) posa sobre de les runes, amb la muntanya, les cases i els núvols de fons. Foto feta a Tossa de Mar el 9/VII/2010.

...i més fred!

La foto d'avui vé a continuació de la d'ahir, feta el mateix dia al Port d'Envalira, i no es tracta sino dels núvols baixos atacant el turonet que hi ha per sobre del mirador de la carretera.

Hivern en ple estiu

Hola!

La foto d'avui fa venir fred. Quina novetat, si comptem que últimament en fa, i força! La cosa divertida és que va ser feta a mitjans de setembre al Port d'Envalira, a Andorra. En aquells moments estàvem a 7 graus, els que no ens ho pensàvem anàvem en màniga curta i feia pocs minuts que s'havia aixecat una mica la boira que hi havia.

Així doncs, aqui tenim aquesta visió des de 2450 metres d'alçada mirant cap al sector de Grau Roig, amb la carretera del port en primer pla. Darrere, França.

La vall de Sant Daniel

Hola!

La foto d'avui no és gaire gran cosa, però tot i això m'agrada força. Davant, un arbust i els seus fruits es doren al to del sol del capvespre, mentre una part de la planta ja no veurà la llum fins l'endemà.

Al fons, algunes cases del barri de Sant Daniel esquitxen el verd paratge de la vall. Tot això, vist des de ben amunt, des de Torre Gironella.