Cel rogent, de nou

Avui toca de nou un cel ben rogent, capturat aquesta setmana (dimarts) a les vuit del matí, amb la silueta de la Facultat d'Econòmiques a la dreta i de la Biblioteca a la esquerra...què us sembla?

Un comiat com cal

Com molts ja sabeu, una de les meves grans aficions, apart de la fotografia, són els trens. Ahir, entre els ferroviaris i entre els aficionats a aquest mitjà de transport es va produïr una jornada plena d'emocions, donat que un dels trens més característics del país, el Catalan Talgo, ens va dir adéu.

Han sigut més de 41 anys de servei, des de l'1 de juliol de 1969, dia en que es va inaugurar el novedós TEE "Catalan Talgo", primer tren d'aquesta categoria a l'estat espanyol, que diariament unia la capital catalana amb Ginebra. Era sobretot un tren de luxe (només duia cotxes de primera classe), però que amb el temps i la desaparició del selecte grup de trens TEE (Trans Europe Express), va passar a ser la manera més ràpida en tren d'anar de Catalunya a França i Suïssa.

L'any 1994 va començar el decliu d'aquest fantàstic tren, retallant el seu recorregut fins a Montpellier, obligant als passatgers que anéssin més enllà a enllaçar amb un TGV que els duria fins a Ginebra. Així es va mantenir fins al seu final, ahir dia 18 de desembre de 2010. Avui s'inicia una nova etapa amb l'obertura de la línia d'alta velocitat transfronterera i l'inici dels serveis TGV Figueres - Paris.

Així doncs, aquest humil -ehem!!!- fotògraf ha decidit retre-li homenatge a aquest gran tren fent-li algunes fotos abans de la seva desaparició, i aquí les deixo. Espero que us agradin.

Sol reflexat als núvols

 Aquesta és l'estampa que em va acompanyar un matí de fa unes setmanes i que vaig voler inmortalitzar, amb un cel molt rojent i amb uns núvols que enteranyinaven el cel d'una forma molt curiosa.

Foto feta des de l'autobús urbà de la L4 a la cruïlla entre el Passeig d'Olot i l'Avinguda Sant Narcís a Girona el dia 12 de novembre poc abans de dos quarts de vuit del matí.

Incivisme al volant

Hola!

Avui no posaré cap foto maca de les meves, sino que el missatge d'avui és un post-denúncia, després d'haver viscut una tarda de bojos. Quan algú decideix que té ganes de tocar els pebrots, ho fa i bé, com l'incívic conductor del cotxe vermell que veiem a la primera foto, que ha decidit que el millor lloc per aparcar era allà, interferint el trànsit.

Suposo que no devia saber que els autobusos que giren en aquesta plaça no tenen encara la capacitat de fer-se grossos i petits a voluntat, però li deu haver sigut igual, perquè ha trigat quasi una hora en aparèixer.

Això sí, aquest energúmen no ha trigat en plorar al gruista per a que li tornés el cotxe. Mentrestant, tal i com es veu a la segona i tercera fotos, els altres autobusos que no han quedat massa atrapats han hagut de donar mitja volta com han pogut, obligant als passatgers a pujar a l'autobús fora de parada i en condicions pèssimes, obligant als conductors dels busos a passar una mala estona, saltant-se les normes vials per allà abaix (agafant la gent fora de parada, per exemple) i obligant als altres conductors a passar més temps del previst per arribar a casa a causa del caos que s'ha creat. Tot per estalviar-se un parell d'euros al pàrquing subterrani que hi ha a menys de 200 metres del lloc. Trist, molt trist.

Sempre Girona

Hola!

Avui torno amb una altra estampa típica de la capital gironina, i és que aquesta ciutat té mil i un punts estratègics per a prendre bones fotos. 

Si fa uns dies posava una foto de l'Onyar i les seves cases des del Pont de Pedra, avui toca des de la pasarel·la situada a la zona de La Copa, mirant en sentit contrari, i amb un fort contrallum que fa que es marqui més la forma dels edificis. 

La foto es va fer el passat dimarts 07/XII/2010 a quarts de deu del matí sota un cel mig ennuvolat però amb un sol ben fort.

Una rosella...?

Hola!

Jo, que de flors no en tinc ni remota idea, diria que això és una rosella, però bé, algú ja me'n farà cinc cèntims. Bé, aquí teniu aquesta preciositat de flor capturada a Llambilles al maig d'aquest any. La foto sembla una mica difuminada, i és així, gràcies a l'efecte Orton (en honor al fotògraf americà Michael Orton), efecte consistent a donar-li un parell de retocs concrets amb Photoshop. Més informació, aquí. 

Estampa gironina

Hola!

Avui us poso aquesta clàssica estampa (i per mala sort, una mica enfosquida pel sol que ja es ponia) de Girona, amb el riu Onyar, les conegudes i colorides Cases de l'Onyar darrere i, al fons, la Catedral.

Aquesta foto l'hi dedico a l'amic Xavier (sí, el mateix que vaig mentar ara fa alguns dies) perquè divendres va fer 26 anyets...i com que les pastetes que va portar eren molt bones, això és el mínim que puc fer per tornar-li el detall. 

Costa Brava da Morte

Hola!

La foto d'avui, feta el mateix dia que l'anterior, em recorda molt a la gallega Costa da Morte, amb els seus abruptes penya-segats, els perennes núvols i la mar una mica picada. El problema, però, és que es tracta de la gironina Costa Brava, concretament a Tossa de Mar. Potser per això ambdues costes són les meves preferides de la península ibèrica...