La meva resposta serà bastant estúpida: aiguamolls de l'Empordà? xD Si no em podria semblar per Fontajau o per la Devesa de Salt, però tampoc n'estic segura... Bona foto, sembla el marc perfecte, com si no hi faltés res, però alhora hi falta l'infinitat de verd que hi ha en tot el món, és un paisatge inacabable. Paradoxa? No sé si seria la paraula adequada. Però m'agrada. He pensat si agregar-te al fb o no.. però llavors ja sabries qui sóc, i potser és millor tenir-t'hi quan ja sàpigues qui sóc :P El joc té gràcia, però és més per timidesa i inseguretat que res més, t'ho he de confessar. L'altre dia et vaig veure parlant amb la Vanesa. No em vas veure, jo estava més enrera en un altre bus. Si algun dia coincidim al mateix potser et faré alguna senyal, però no crec que et saludi jeje. Per llegir o no el meu blog no et preocupis. Sóc molt conscient que hi ha molta gent a qui no li agrada la poesia, i també que en gran part és per barrejar l'art i l'oci amb la disciplina i l'obligació... Estúpida mania dels educadors! Segueix amb les fotos! :D
Hooola!!!! Sentint-ho molt, no t'hi apropes pas...et diré que és dins del municipi de Girona, a l'últim lloc que et puguis imaginar (bé, si em dius al Carrer Nou directament et penjo jajajajaja)
I seguim amb el joc...pensa que quan vaig en bus, sigui qui sigui el conductor, me n'oblido de tot, pel que dificilment, si no em fas cap senyal, pensi en fixar-me en com em mira la gent quan puja. Tu mateixa, però per afegir-hi emoció hauries de fer algun pas, dintre de les exigències provocades per la timidesa (jo també ho sóc, així que no problemo). Perquè si no, està molt bé que sàpigues qui sóc, però...a mi també m'agradaria saber amb qui parlo!!
Bé, misteri continuant, i el món que tampoc té aturador, aixi que a otra cosa mariposa...com sempre, m'encanta que t'agradin les fotos. De fet, m'agrada molt la intepretació que hi dónes, força més ampliada que la que jo mateix l'hi dóno. Aqui jo hi veig la ironia, sabent on l'he feta, de l'oasi enmig del desert, la vivacitat de l'aigua que brilla amb el sol que tot ho escalfa però que a la vegada fa que el verd ho segueixi essent... En fi, aviam quina és la següent a tenir la sort de passar pel filtre dels vostres ulls...
Mentrestant, us deixo, que se suposa que hauria d'estar atenent a classe!!! Apa siau!
Hola!
es demasiao dificil esto aaron!!! jejje
ResponEliminaLa meva resposta serà bastant estúpida: aiguamolls de l'Empordà? xD Si no em podria semblar per Fontajau o per la Devesa de Salt, però tampoc n'estic segura... Bona foto, sembla el marc perfecte, com si no hi faltés res, però alhora hi falta l'infinitat de verd que hi ha en tot el món, és un paisatge inacabable. Paradoxa? No sé si seria la paraula adequada. Però m'agrada.
ResponEliminaHe pensat si agregar-te al fb o no.. però llavors ja sabries qui sóc, i potser és millor tenir-t'hi quan ja sàpigues qui sóc :P El joc té gràcia, però és més per timidesa i inseguretat que res més, t'ho he de confessar.
L'altre dia et vaig veure parlant amb la Vanesa. No em vas veure, jo estava més enrera en un altre bus. Si algun dia coincidim al mateix potser et faré alguna senyal, però no crec que et saludi jeje.
Per llegir o no el meu blog no et preocupis. Sóc molt conscient que hi ha molta gent a qui no li agrada la poesia, i també que en gran part és per barrejar l'art i l'oci amb la disciplina i l'obligació... Estúpida mania dels educadors!
Segueix amb les fotos! :D
jaja Mare meva Aaron has posat el copyright i tot!
ResponEliminaLa foto es molt bonica :)
Hooola!!!!
ResponEliminaSentint-ho molt, no t'hi apropes pas...et diré que és dins del municipi de Girona, a l'últim lloc que et puguis imaginar (bé, si em dius al Carrer Nou directament et penjo jajajajaja)
I seguim amb el joc...pensa que quan vaig en bus, sigui qui sigui el conductor, me n'oblido de tot, pel que dificilment, si no em fas cap senyal, pensi en fixar-me en com em mira la gent quan puja. Tu mateixa, però per afegir-hi emoció hauries de fer algun pas, dintre de les exigències provocades per la timidesa (jo també ho sóc, així que no problemo). Perquè si no, està molt bé que sàpigues qui sóc, però...a mi també m'agradaria saber amb qui parlo!!
Bé, misteri continuant, i el món que tampoc té aturador, aixi que a otra cosa mariposa...com sempre, m'encanta que t'agradin les fotos. De fet, m'agrada molt la intepretació que hi dónes, força més ampliada que la que jo mateix l'hi dóno. Aqui jo hi veig la ironia, sabent on l'he feta, de l'oasi enmig del desert, la vivacitat de l'aigua que brilla amb el sol que tot ho escalfa però que a la vegada fa que el verd ho segueixi essent... En fi, aviam quina és la següent a tenir la sort de passar pel filtre dels vostres ulls...
Mentrestant, us deixo, que se suposa que hauria d'estar atenent a classe!!! Apa siau!